En aquesta ocasió hem de parlar d'un nou programa en què a dia d'avui són molts els investigadors de diferents institucions i centres de Finlàndia, Xile, Perú, Argentina, Noruega o Alemanya els que estan treballant per aconseguir desenvolupar bioplàstics per impressió 3D a partir de residus tant agrícoles com forestals com poden ser les serradures de el pi o el bagàs de la canya de sucre.
Aquest estudi ha donat com a resultat una proposta batejada amb el nom de ValBio-3D o Valoració de residus de biomassa per a materials d'alt valor afegit per Bio-impressió 3D, mateix mitjançant el qual s'està intentant aconseguir desenvolupar una metodologia que permeti produir biomaterials, integrant bioplàstics i nanocelulosas a partir de residus d'enginys i serradores
Des d'Argentina s'està desenvolupant la metodologia per crear filaments per impressió 3D a partir de residus agrícoles i forestals.
Aquest projecte està sent coordinat per la doctora Maria Cristina Àrea, Investigadora independent de el Consell Nacional d'Investigacions Científiques i Tècniques d'Argentina i vicedirectora de l'Institut de Materials de Missions. En paraules d'aquesta investigadora:
El desenvolupament d'aquest tipus de productes és molt incipient. Actualment, les impressores 3D treballen amb plàstics derivats de l'petroli. El nostre objectiu és poder obtenir materials que siguin sostenibles i que també compten amb bona resistència, cosa que serà possible a mitjançant l'ús de nanocelulosa.
Les impressores 3D han generat una enorme revolució i actualment són capaços de produir tot tipus d'elements de diferents mides, fins pròtesi. Que aquests objectes estiguin fets de materials obtinguts a partir de recursos renovables serà una gran fita.