Quan s'aprèn un nou llenguatge de programació, com el d'Arduino, sempre es pot veure que hi ha diferents tipus de dades per declarar les variables i constants que es poden manejar durant el programa. Aquests tipus de dades varien en longitud i tipus segons el llenguatge o plataforma (arquitectura) per a la qual et trobis programant, encara que moltes vegades són similars.
En aquest tutorial podràs aprendre què són aquest tipus de dades, quantes n'hi ha, per què es diferencien, etc. Així, quan escriguis codi font comprendràs millor el que fas.
Què són els tipus de dades?
En computació, els tipus de dades són atributs que indiquen sobre la classe de dada (nombre sencer sense signe, número amb signe, coma flotant, cadenes alfanumèriques, matrius,…) que s'està manejant. Això també implica certes limitacions o restriccions amb les dades, ja que han de respectar una sèrie de formes i format. No poden prendre qualsevol valor, ni tampoc operar-hi de qualsevol manera.
Si ens posem a el cas d'Arduino, aquesta placa de desenvolupament no és més que un petit ordinador embegut, amb una MCU o microcontrolador compost d'una memòria, una CPU per al processament, i un sistema E/S. A la CPU hi ha una sèrie d'unitats de càlcul, com l'ALU o unitat aritmètic-lògica, a la qual no importa el tipus de dada que sigui, per a ella simplement es tracta de fer operacions amb zeros i uns, però al costat del programari sí que importa, ja que per a l'usuari o per al programador sí que cal saber de què es tracta (fins i tot per al bon funcionament del programa, per evitar desbordaments, vulnerabilitats, etc.).
Tipus de dades a Arduino IDE
Si ja vas descarregar el nostre curs de programació a Arduino gratuït, o si ja tens coneixements de programació en aquesta plataforma o en qualsevol altra, ja sabràs que hi ha diversos tipus de dades. Concretament, el llenguatge de programació usat per Arduino es basa en C++, per la qual cosa en aquest sentit és molt semblant. Per exemple, els més comuns són:
- booleà (8 bit): una dada booleana, és a dir, lògica, i que pot prendre només valor veritable o fals.
- byte (8 bits): pot ser de 00000000 a 11111111, és a dir, de 0 a 255 en decimal.
- char (8-bit): aquest byte pot contenir diversos tipus de caràcters, com ara números amb signe entre -128 i +127, així com lletres.
- unsignedchar (8-bit): el mateix que byte.
- word (16-bit): és una paraula composta per 2 bytes, i pot ser un número sense signe entre 0 i 65535.
- unsignedint (16-bit): un sencer sense signe, semblant a word.
- int (16-bit): un nombre sencer amb signe comprès entre -32768 i +32767.
- unsignedlong (32-bit): usa quatre bytes per a major longitud, podent comprendre números entre 0 i 4294967295.
- llarg (32-bit): similar a l'anterior, però podeu incloure signe, per la qual cosa seria entre -2147483648 i +2147483647.
- flotador (32-bit): és un número de coma flotant, és a dir, un nombre amb decimals comprès entre 3.4028235E38 i 3.4028235E38. Certament el microcontrolador Atmel Atmega328P en què es basa Arduino no compta amb suport per a números de coma flotant i té un límit de 8-bit a la seva arquitectura. No obstant això, es poden utilitzar pel fet que el compilador és capaç de generar seqüències de codi capaces de fer la mateixa funció només usant les unitats de càlcul simples de la MCU.
També pot haver altres tipus de dades més complexos, com ara els arranjaments, punters, cadenes de text, etc.